L'any 1951 Le Corbusier arriba a l’Índia mogut pels encàrrecs de la nova ciutat a Chandigarh. En aquest moment, Le Corbusier rep la oferta de l'alcalde d'Ahmedabad de visitar la seva ciutat, fundada al s. XV i de gran caràcter comercial tèxtil. Fruit d'aquesta visita, Le Corbusier obtindrà els encàrrecs per un nou museu, un centre cultural, un Palau per a la Associació de Filaners de la ciutat i vil·les com la Chimanbhai, la Hutthesing, la Sarabhai i la residència de l'alcalde d'Ahmedabad, amb grans similituds entre elles.
L'encàrrec de la vivenda particular de l'alcalde no va fructificar, però un ben situat comerciant de teles de la mateixa ciutat, Shyamubhai Shodhan, va reprendre el mateix projecte sense canviar gairebé res, tret de l'emplaçament. L'habitatge reflexa tant l'estil de vida del propietari, un home solter, culte i burgés, com també la seva adequació geogràfica. A més del ús del formigó o l’aplicació del Modulor que caracteritza les obres de la India, incorpora l’ús de una coberta "ombrel·la", un complexe sistema de brise-soleil que es confon amb les terrasses i jardins i una rampa que conecta verticalment les diferents plantes. Al llarg de les diferents etapes del projecte, l’estructura passa d’estar constituida per quatre peus drets que sostenien les cobertes –independents de la resta del edifici- a trobar la solució definitiva amb pilars rectangulars distribuits segons una cuadrícula.
La forma gairebé cúbica del volum principal, d'uns 18 metres de costat per 13,8 metres d'alçada, es veu tallada per dos elements. El primer és el volum de la rampa, desplaçada cap a l'exterior per tenir una circulació interior més central i alhora protegir la terrassa principal de l’accés a l’habitatge, de caire més públic. El segon element és un bloc annex de serveis en planta baixa connectat a la cuina per un passadís. El programa funcional està reflexat en la disipació de les dependències en alçada, distingint clarament la planta baixa de les altres tres, destinades a habitacions, però amb constants jocs espaials que entrellacen les estances dels diferents pisos amb dobles espais. El volum resultant de l'habitatge, és producte de la intersecció dels volums de les diferents estances conjuntament amb els espais exteriors, que actuen com altres habitacions i que aconsegueixen arribar a tancar la figura responent a un ordre major, el límit generat per la projecció de la coberta en planta, tot donant una expressió diferent a cada alçat.
(OH)
|