El projecte per a l’Hotel San Marcos-in-the-Desert, comença el 1926, amb la invitació del Doctor Alexander Chandler per visitar el poble que estava construint al mig del desert d’Arizona, a prop de la ciutat de La Mesa. En aquest poble, que portaria el seu nom, Chandler volia construir un “lloc de vacances al desert, situat en un pas estret entre muntanyes, alimentat per irrigació, per milionaris cansats de l’est que durant l’hivern s’estimessin més el sec desert a la verdor dels camps humits.” Per portar endavant l’encàrrec, Wright va crear un campament temporal a prop de l’emplaçament de l’hotel, que li serviria per poder dibuixar els plànols, i posteriorment, fer la direcció d’obra durant la futura construcció. El campament es va dir Ocatillo, en record a un arbust del desert, i tal com ho expresa el propi Wright: “L’edifici creixeria emergint del desert, amb materials propis del desert, de manera natural, com creixia el sahuaro”. Tal era la síntesi que volia establir Wright entre la seva arquitectura i la natura i que ens anticipa les seves passes en el futur al llarg de la dècada del Trenta.
El campament es va acabar de construir a principis del 1928 , i els plànols, el pressupost i el constructor estaven tots tancats i acordats quan va ocórrer la davallada econòmica del 1929. El Doctor Chandler es va arruïnar i ni tan sols va poder pagar els honoraris a Wright, que va decidir deixar Arizona per traslladar-se a Chicago, abandonant el campament, que aviat es va veure saquejat i destruït pels indis navajos del desert.

L’emplaçament per a l’hotel es trobava a l’inici d’una vessant rocosa d’una muntanya amb orientació sud, la qual tenia un profund canó que la dividia en dues parts i per a la qual Wright va pensar l’accés principal, per tal d’ocultar-lo a les vistes. A sobre de l’accés es disposava el nucli de funcions públiques de l’hotel com la sala, el vestíbul, el saló de fumar, el menjador, la zona de ball i les cuines, acabant el conjunt amb una torre d’uns 33m d’alçada, feta amb el sistema de blocs tèxtils com la resta de l’edifici i remats de vidre i coure per tal de remarcar la entrada, assimilant-la al cactus anomenat sahuaro, que creix al desert d’Arizona.
D’aquest nucli central sortien tres braços que s’anaven plegant pel vessant de la muntanya adaptant-se a la topografia accidentada com ja havia fet abans al campament Ocatillo o al Taliesin East. El primer braç i més curt responia a un àrea d’estudis i zones de servei, i quedava endarrerit respecte als altres braços, els de les habitacions, que estaven disposats en tres plataformes retranquejades les unes respecte de les altres, seguint la inclinació del terreny per tal d’aconseguir un bon asoleig per les habitacions, simples i dobles, amb petites piscines privades.
Per tal d’adaptar l’edifici a la topografia, Wright va composar una trama generada per diagonals seguint les principals corbes de nivell, que donaven lloc a composicions espacials triangulars i romboïdals, evocant les figures que en planta, en alçat i en algus detalls, es poden trobar a la Casa Barnsdall i altres obres dels anys 20, efectives tant per transmetre la natura del desert o expressar la escorça del sahuaro, com per donar resposta als canvis de direcció que s’anaven produint en els braços del projecte.
La experiència de l’Hotel San Marcos in the Desert, serví a Wright per futurs projectes on pogué desenvolupar tot el que havia aprés al desert d’Arizona. D’aquí sorgí la base pel Taliesin West, les torres Sant Mark o Price, o les futures cases usonianes.

 Oriol Hostench