Wright va rebre aquest encàrrec quan es trobava a Arizona, iniciant la construcció del Taliesin West. El treball consistia en desenvolupar un pla general que englobaria 18 edificis encara que d'aquests edificis només 10 es realitzarien finalment -i no tots disenyats per Wright- en un agitat procés marcat per continus incompliments de pagaments per part del client o de retards en el lliurament dels planols per part de Wright.

El conjunt del campus s'estructura al llarg d'uns eixos marcats sobre una trama ortogonal, interesectats per trajectes diagonals a 30 i 60 graus que tensen el conjunt fins a pertorbar la percepció de la trama original. En el punt central de la planta trobem a la Capella Anne Pfeiffer la planta de la qual conté dos importants eixos de simetria, destacant la seva centralitat mitjançant la presència simbòlica de la torre i la posició dels quatre accessos en els seus quatre vèrtexs. Les altres directrius obliqües del campus uneixen mitjançant trajectes més curts els edificis de major importància; acompanyades en el seu desenvolupament per pèrgoles, ens evoquen ombrejats passeigs d'arbres geometritzats. Com al Taliesin West, es supera aquí el caràcter merament visual de la diagonal per adquirir una potent entitat física.

Tipològicament l'auditori de la Capella Anne Pfeiffer és una versió evolucionada de l'auditori de l'Unity Temple (1904-6); ambdós aconsegueixen una relació molt íntima entre orador i audiència. Com en els lluernaris de l'Unity, els vidres de color inserits en les perforacions dels blocs de formigó de les parets laterals de la capella li donen un toc d'alegria pagana. Una torre d'esquelet metàl·lic suporta un entramat inclinat que fa de lluernari però ella mateixa no sembla descansar sobre un suport concret, aparentant ser en voladís.

Mentre els primers edificis del College es troben a cavall de l'arquitectura del bloc tèxtil i la malla geomètrica tridimensional, la modulació més indefinida d'aquesta ens porta a les matrius circulars que caracteritzessin les seves últimes obres. La malla que s'utilitza per compondre la Capella es compon de dues parts A i B, combinades entre elles: A-B-A. La figura A pren la forma d'un rectangle mentre que la B pren la forma d'un hexàgon regular, donant com a resultat una malla tridimensional que pot configurar-se tant a partir d'un políedre prismàtic com un d'hexagonal en funció del moment arquitectònic i l'adequació a l'espai. Encara que els resultats de la Capella no són formalment radicals, Wright aconseguirà aprofundir-los en obres posteriors com la Sinagoga Beth Solom. El sistema constructiu fonamental és el del bloc tèxtil al qual s'han d'agregar les estructures de ferro vist de la torre i els acabats de formigó texturitzat, els voladissos laterals i les fusteries que trobem en altres obres de l'arquitecte. Les estructures triangulars són vistes i es reforçen per un ritme secundari de perfils paral·lels entre ells a tall de biguetes, actuant també com a marc dels vidres del lluernari.

Malgrat que la vista exterior o els planols semblen confirmar a la capella com un edifici de planta marcadament ortodoxa, la percepció de l'interior és més complexa. Presidida per l'encreuament de dos grans eixos que reprodueixen la creu llatina en tres dimensions, formats pels dos volums prismàtics laterals que es poden relacionar amb la nau del creuer i el volum creat per la llum que arriba des del lluernari que identifiquem amb la clàssica nau central. Si bé la volumetria d'aquests dos espais que es creuen sembla equivalent, la potència de la llum en l'espai vertical fa que aquest prengui una major importància dirigint l'audiència en direcció al punt on l'orador ocupa el seu lloc.

(F.A.P.)