|
model interpretatiu
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
redibuixat
|
Casa Gericke, plànols |
|
Casa Gericke, model 3D |
anàlisi
|
A l'estiu de 1932, Herbert Gericke director de l'Acadèmia Alemana de Roma convoca un petit concurs d'idees per a la construcció d'una casa de camp al costat del Wannsee, cap al sud-oest de Berlín en què participen quatre arquitectes prominents.
Ja que es trobava residint a Roma, Gericke li encarrega la gestió de tot el procés -encara que no de la decisió final- a Werner March (1894-1976), autor més tard del Camp d'esports del Reich per a les Olimpíades de Berlín. El nou edifici ocuparia el lloc d'una antiga vila demolida per permetre la nova operació, de la qual s'havien conservat tres terrasses que s'escalonaven cap al llac. Dins d'aquest aterrassament eren de particular importància els murs de contenció deixats al lloc, en especial el que s'estirava entre el carrer i el primer desnivell. Les instruccions del concurs incorporaven un detallat programa per a una família amb tres nens i personal de servei. Els espais previstos havien de ser el de la zona de servei, un gran saló amb estudi annex, un estudi, tres dormitoris per a la família amb connexions a possibles terrasses, tres dormitoris per al personal de servei eventual, i un hivernacle. El projecte de Mies consisteix en una sèrie de pavellons allargats, envoltats de verd i respectuosos dels vells arbres arrelats al terreny. Els pavellons estan connectats entre si per les seves cantonades i vinculats mitjançant una coberta comuna que recorda el projecte per al Club de Krefeld, només que l'organització centrífuga en aquest cas es desenvolupa en dos nivells, servint-se de les terrasses preexistents. Justament per aquesta raó i per l'esquema distributiu adoptat aquesta casa també recorda a un altre projecte molt recent, la Casa Tugendhat (1928-30) encara que formalment són diferents. Així mateix es recuperen alguns dispositius presents en la Tugendhat com les columnes cruciformes, l'escala de cargol d'accés vidrada, l'hivernacle o les finestres escamotejables al paviment. Tanmateix, pot intuir-se com, a diferència de la major rigidesa de la Tugendhat, en la Casa Gericke aprofundeix la idea de fluïdesa espacial i de vinculació entre sala i pati, un tema que serà molt present als coetanis exercicis sobre les cases pati. S'accedeix a la casa des del carrer situada en la part superior a través d'un pati davanter semi-cobert. El passadís d'entrada és estret i a la seva esquerra apareix el petit estudi sol·licitat a les bases. Al pis superior -el nivell de la terrassa del carrer- es troba la sala dels nens i el de la institutriu, que s'obren sobre una terrassa gran del jardí orientada al sud. A la sala d'estar s'arriba per una escala cargol que ens deixa en un espai intermedi entre el menjador situat cap a aquest i el saló situat cap a oest, i l'eix de la qual acaba a la xemeneia. Buscant les millors vistes cap al sud-oest, Mies envolta la sala d'estar principal amb grans cristalls, col·locant a l'extrem oest un petit jardí d'hivern. Desviant-se del programa prescrit, Mies fa fluir la sala cap al jardí ubicat a nord al qual s'obre també el dormitori dels pares, mentre es connecta amb el jardí principal cap al sud. A la zona de servei es pot arribar per una escala secundària o des del menjador travessant el rebost separat de la cuina per una mampara de vidre. Un pati de servei, amb les seves altes parets, unifica la seqüència formada pel rebost, la cuina, l'habitació del personal, l'entrada secundària, el bany de personal, el soterrani i el safareig. (FA) |
obres relacionades
|
Casa amb tres patis
Casa Tugendhat Cases Pati |
bibliografia
|
Redibuixat i model interpretatiu realitzat per: 1998 - Mónica Martínez, Silvia Marco, Susana Navarro 2001 - Sagrest 2004 - Anna Rebassa, Miriam Mur 2004 - Carles Español, José Cavero 2005 - Alba Bernad, Ana B. Fuentes, María Viladrich 2005 - Núria Cot,Gemma López, Joaquim Mulà, Teresa Vidal 2010 - UFRGS Grupo de investigación: “La construcción formal”. Profesor Edson da Cunha Mahfuz |
|
DREXLER, Arthur (ed.), The Mies van der Rohe Archive. Nueva York & Londres: Garland, 1986 (4 vol.) COHEN, Jean-Louis. Mies van der Rohe. Traducción, Juan Calatrava Escobar. Madrid : Akal, 1998. (1º ed. Londres [etc.] : E. & F.N. Spon, 1996) SCHULZE, Franz. Mies van der Rohe. Una biografía crítica. Madrid: Hermann Blume, 1986. (1º ed. Mies van der Rohe. A critical Biography. Chicago & Londres: University of Chicago Press, 1985). SPAETH, David. Mies van der Rohe. Nueva York: Rizzoli, 1985. Ed. Castellano: Barcelona: G. Gili, 1985. NEUMEYER, Fritz; Mies van der Rohe: la palabra sin artificio, reflexiones sobre arquitectura : 1922-1968. Traducción de Jordi Siguán. Madrid : El CroquisDL, 1995 CARTER, Peter. Mies van der Rohe at work. Londres : Phaidon, 1999 (1º ed.1974) SAFRAN, Yehuda. Mies van der Rohe. Barcelona: Gustavo Gili, 2001. RILEY, Terence y BERGDOLL, Barry. Mies in Berlin. Nueva York: The Museum of Modern Art 2001. TEGETHOFF, Wolf. Mies van der Rohe: the villas and country houses. Nueva York : Museum of Modern Artcop, 1985. MIES VAN DER ROHE, Ludwig. Mies van der Rohe: european works. Londres: Academy Editions / Nueva York: St. Martin's Press, 1986 Mies van der Rohe. MoMA exhibitions 2001 |
comentaris/assaigs
|
|
Alvarez, Fernando. "Mies van der Rohe desde América" (Guions de classe: Història de l'art i l'arquitectura, 2009). |
