model interpretatiu
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
redibuixat
an脿lisi
|
La realitzaci贸 d'aquest conjunt, es deu a la iniciativa de l'enginyera Carmen Portinho. Despr茅s d'una temporada a Anglaterra el 1945, on va tenir contacte amb els treballs de reconstrucci贸 de barris i ciutats angleses, Portinho va participar en la creaci贸 del DHP - Departament d'Habita莽茫o Popular , un organisme vinculat al municipi de la ciutat del Rio de Janeiro. El 1947, l'organisme citat va encarregar a Affonso Eduardo Reidy l'elaboraci贸 del projecte del conjunt, que ocupa avui un 17% d'un solar de 52.000 m2, ubicat al barri Benfica situat a prop del centre de la ciutat de Rio de Janeiro. El programa de necessitats est脿 dividit en quatre blocs d'habitatges, un centre de salut, una 脿rea comuna de safareig, una escola prim脿ria i guarderia, un gimn脿s, una piscina i uns vestidors. El complexe va passar a ser conegut com el Conjunt Pedregulho , pel fet que el seu edifici principal est脿 constru茂t sobre el penya-segat oest del morro del mateix nom, sobre el qual es disposaven uns grans dip貌sits d'aigua potable per a la ciutat, ra贸 per la qual es disposava d'aquest gran solar. Des de la seva execuci贸 fins avui continua sent un dels experiments arquitect貌nics moderns destinats a la construcci贸 de baix cost de major import脿ncia al Brasil. Els edificis destinats a l'escola, al poliesportiu i al vestidor tenen usos complementaris entre si, encara que tamb茅 funcionen de forma independent. L'escola, que est脿 reservada per a aproximadament 200 alumnes, 茅s un volum 煤nic constru茂t sobre pilotis on s'ubiquen les cinc classes, els serveis, la biblioteca i l'administraci贸. L'脿rea coberta de la planta baixa est脿 delimitada en un dels seus costats per un mur corb generat a partir de les corbes de nivell naturals i funciona com a espai d'esbarjo per als alumnes. A la planta on s贸n les aules s'accedeix per dues rampes cobertes que en el seu nivell intermedi connecten l'escola amb el poliesportiu, que al seu torn est脿 format per un altre bloc independent situat en paral路lel a l'escola. Des del tram inicial de la rampa s'accedeix al poliesportiu i pujant un tram m茅s s'arriba a les aules. Un altre volum, perpendicular al poliesportiu, constitueix els vestidors, ambd贸s units per un porxo de circulaci贸 que delimita, a partir de la uni贸 entre els dos edificis, una "L". L'espai configurat per aquests determina la implantaci贸 de la piscina. L'escola est脿 projectada sota una 煤nica coberta inclinada que es prollonga sobre les rampes d'acc茅s, el poliesportiu 茅s una volta 煤nica que abriga la pista destinada a les activitats esportives, mentre que els vestidors s贸n un bloc format per una seq眉猫ncia de voltes relacionades entre si. Malgrat que els tres edificis estan diferenciats per les seves volumetries, les quals corresponen a les diferents funcions desenvolupades en ells, Reidy estableix un expressiu di脿leg entre els edificis per mitj脿 d'elements de connexi贸 com rampes i porxos, aix铆 com pel seu empla莽ament que a partir d'eixos d'alineaci贸 entre els edificis i els seus components estructurals determinen un intent de crear un conjunt on els espais buits s贸n tan fonamentals com els propis edificis. La complexitat volum猫trica instaurada a partir del vincle entre la coberta inclinada i les voltes que conformen el conjunt ja van estar presents en altres projectes de l'arquitecte, com a l'edifici seu de la Via莽茫o F茅rrea do Rio Grande do Sul (1944), o d'altres arquitectes com Oscar Niemeyer, a la casa per a Juscelino Kubitschek a Belo Horizonte i, poc temps despr茅s, a l'estaci贸 d'autobusos de la ciutat de Ja煤 projectada per Vilanova Artigas, convertint-se en una soluci贸 recurrent en els projectes del per铆ode i marcant significativament la producci贸 moderna Brasilera. (M.C.) |
obres relacionades
bibliografia
|
Redibuixat i model interpretatiu realitzat per: 2002 - Jose Ramos Temi帽o, Josep M陋 Sol茅 |
comentaris/assaigs
