El 1950, la parella de joves arquitectes formada per Alison i Peter Smithson, guanyà el concurs per a una escola de secundària de 480 alumnes a Norfolk. Els arguments utilitzats pels autors emmarquen aquesta opera prima dins d’un procés de renovació de la construcció escolar anglesa, de la incipient militància dels Smithson en el moviment crític al racionalisme anglès de post-guerra i d’una lectura de l’etapa nord-americana de Mies Van der Rohe.

L’edifici és un gran paral·lelepíped de 89 x 32m situat sobre un terreny pla, amb el seu eix major disposat en direcció est-oest (Downs Road). Sobre aquest se situen dos patis i un gran hall central a doble alçada, amb grans lluernaris, que actua, en paraules de Peter Smithson, com a “cor i expressió de la comunitat escolàstica i la seva relació amb la ciutat”. L’estructura està definida per pòrtics de perfileria d’acer a doble alçada de 7m aproximadament. Els forjats estan constituits per lloses prefabricades de formigó i els paviments es resolen amb diferents materials: rajoles de plàstic a les aules i tallers, terratzo a les circulacions i fusta al hall principal i el gimnàs, als que hauríem d’afegir la gespa dels patis interiors i les àrees de joc. Els marcs de la fusteria de la façana estan fixats directament a l’estructura principal i dividits en elements modulats de tancament de 1 x 0,5m aproximadament, sobre els que s’instal·len diferents tipus de finestres: fixes, de guillitona o vasculants. Els panys de façana cecs estan resolts amb maons manuals de color groguenc amb un acabat blanc que redueix la seva porositat i els podem veure concentrats al hall central tancant les vistes de la planta alta, al gimnàs, tancant les vistes directes a l’exterior, als testers dels aularis o a les edificacions auxiliars.

Els Smithson declararen la seva intenció de renunciar al sistema de grans elements estandaritzats i de decantar-se per l’ús de components de producció industrial anglesa, col·locant-se a una certa distància de la prèdica de Pevsner a The architectural Review i denotant una preocupació per la recerca d’una relació apropiada entre cultura, indústria i societat. Com deia en Peter Smithson, la forma de l’escola “està dictada per un cuidadós estudi de les necessitats educacionals i els requeriments formals purs (...). El cor de l’escola és el hall principal, que flueix lliurement dins l’àrea del mejador i els accessos portant dintre de l’escola els plans de l’esplanada de davant, els patis verds i les àrees de joc”. Malgrat que a la façana sembla evident l’aproximació dels Smithson a la modulació estructural però també al ethos miesià, en especial als edificis projectats per a l’IIT de Chicago (en especial el de la Biblioteca-Administració) o els de Krefeld, la planta de l’escola ens torna a referències anteriors: el Altes Museum de Schinkel. No és casual, que contemporàniament un jove Colin Rowe (The Mathematics of the Ideal Villa, 1947) teoritzi sobre les relacions entre Palladio i Le Corbusier.
(FAP)