|
model interpretatiu
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
redibuixat
|
Club Rusakov, pl脿nols |
an脿lisi
|
A l'any 1927 Melnikov va projectar sis clubs per a obrers: el Frunze, el Burevestnik, el Svodboda, el Kauchuk, el Pravda i el Rusakov. En tots aquests, Melnikov va experimentar amb formes pures i les seves possibles variacions sint脿ctiques, des de la forma en cunya del Club Rusakov o el Pravda, fins a la forma circular del Kauchuk, passant per les formes rectangulars dels altres tres clubs, amb programes que eren pr脿cticament in猫dits. En aquest context, Melnikov entenia el club obrer com un condensador social, el qual havia d'estar centrat en l'escenari; Lissitzky, per la seva part definia el club obrer com 鈥渆l taller de la transformaci贸 de l'home鈥. Empla莽at al carrer Stromynka, en un dels punts m茅s alts del barri de Sokol'niki, i orientant el seu cos principal al mateix carrer, l'edifici encarregat a Melnikov per part del sindicat dels obrers tramviaris de Moscou assenyala amb el v猫rtix del seu cos de servei al dip貌sit municipal de transports metropolitans. La forma de cunya, freq眉ent en els exercicis pict貌rics de El Lissitzky -recordar, per exemple, Amb una cunya roja, colpeja als blancs (1919) i els exercicis de l'escola de Wjutemas- assumeix al Club Rusakov noves possibilitats escult貌riques i simb貌liques. Podem veure un allunyament de les angulacions quasi expressionistes presents al Pavell贸 Majorka (Moscou, 1923), el Mercat Novo-S煤jarevski (1924), o el Pavell贸 de l'URSS (Par铆s, 1925), a favor d'una major preocupaci贸 per la disciplina compositiva, constructiva i funcional. Al club Rusakov, aix貌 es manifesta, en primer terme, en la simetria de la gran cunya del cos principal, dividida en els tres cossos resctangulars de les grades amb eixos que es troben respectivament en el cos de serveis contra el qual semblen incrustar-se. Aquest, alhora, est脿 format per tres m貌duls m茅s petits, tamb茅 sim猫trics, respecte cadascun dels seus eixos. Aquest joc de converg猫ncies axials i formes repetides es posa encara m茅s en evid猫ncia per la manera en que els tres volums de les graderies s'eleven diagonalment, m茅s enll脿 de la base i dels plans laterals de vidre. Vist en al莽at, la composici贸 sembla respondre a un esquema cl脿ssic: un basament al primer nivell, un cos al que s'hi accedia per les escales laterals, i un coronament produ茂t pels voladius. Per貌 fora de construir un montatge estable, Melnikov afirma la met脿fora del moviment al voltant a un centre present en l'art constructivista des dels sus comen莽aments, al qual contribueix el dinamisme de les diagonals que s'entrecreuen en l'espai, el joc d'oposicions entre lleugeresa i pes que aconsegueix mitjan莽ant el material o l'煤s del color vermell, els accessos tangencials o les franges vidriades de les circulacions verticals. El fet de que el punt d'incrustaci贸 coincideixi amb l'escenari parla amb claretat de les consignes revolucion脿ries sobre la trobada necess脿ria entre art i poble, i tamb茅 dels seus efectes: la massa expansiva de l'edifici pot ser llegida com un tros d'una immensa maquin脿ria, com un altaveu, o com el rastre d'una explosi贸. (F.A.P.) |
obres relacionades
|
Edifici per al Leningradskja Pravda
Pavell贸 de l'URSS |
bibliografia
|
Redibuixat i model interpretatiu realitzat per: 2003 - Daniel Pedroso 2005 - Maldonado, Monforte, Gonzalez 2005 - Pavel Cueto, Miquel del Rio |
comentaris/assaigs
