En 1937 Wright estableix el seu quarter general d'hivern en un solitari paratge del desert d'Arizona al peu de les Mc Dowell Mountains, acompanyat per Olgivanna Milanoff i trenta deixebles. Com en l'experiència de Taliesin East, aquest edifici havia de complir amb els requisits necessaris per allotjar els aprenents, al mestre i família, i disposar d'una gran sala de dibuix i taller. El nou estudi-refugi d'aprenents eremites tradueix les tanques de l'assaig previ de l'Ocatilla Camp (1928) en murs d'estrats de pedra del lloc - "maçoneria del desert", segons Wright- que, a tall de ruïnes arcaiques es cobreixen d'efímeres lones, pèrgoles i voladissos de fusta, amb la finalitat de crear ombres i espais de vida i treball.

Des dels primers croquis es veu la intenció d'ocupar l'espai, creant una sèrie de terrasses relacionades sobre les quals s'erigeixen els diferents blocs d'edificació, utilitzant el material trobat al lloc. La primera peça en aparèixer va ser la gran sala de dibuix amb la cuina i àrea de servei en un extrem, oberta cap a la pèrgola situada a nord i amb vistes cap a la terrassa i estany triangular al sud. Fins a la construcció de la resta dels edificis, la sala de dibuix va ser lloc de treball, auditori i sala de reunions. Completant el primer enclavament es van construir l'Oficina i la Garden Room, una espècie de gran saló orientat a Est per a la família Wright, un grup d'habitacions per als aprenents amb un pati propi i un petit teatre batejat en els plans amb els vocables indis Hogan o Kiva. A partir d'aquí, com un organisme viu, l'edifici experimenta constants canvis. Cap a 1948, després d'una petita ampliació d'aquest edifici, Wright construeix un nou espai teatral cap al nord, reorganitzant la resta; a l'hivern de 1956-7 s'agreguen nous edificis, com el Pavelló de la Música i l'ampliació de la botiga; el 1959 es modifica el camí d'accés.

Com a Ocatilla o a St. Mark's Tower, apareixen en Taliesin West solucions de plantes basades en traçats diagonals a 30, 45 i 60 graus, i seccions basades en el triangle de relacions 1:2. "El desert -diu Wright- avorreix la línia recta i dura" i utilitza l'exemple dels cactus -del sahuaro d'Ocatilla i l'hotel San Marcos-in-the-desert- i el de les plantes del desert per il·lustrar l'ús de la "línia puntejada" que utilitza per suavitzar els voladissos. Amb l'excepció de les lones clares de les cobertes -en continu canvi i adaptació- els edificis es tenyeixen dels tons vermellosos, lavanda o grisos presents a les pedres i en la vegetació del lloc. Primitivisme, integració, organicisme, horitzontalitat, tensió centre-perifèria, multiplicació d'eixos visuals basats en l'activa utilització de la diagonal -en relació dialèctica amb les lògiques geomètriques imposades a través de l'ús de trames base- seran les principals característiques d'un Wright cada vegada més refinat i complex, capaç de resoldre un volum de treball cada vegada més creixent superats els efectes de la crisi del 29.