Història en Obres - Casa Herbert Jacobs II (Solar Hemicycle House)

model interpretatiu

redibuixat

Casa H. Jacobs, plànols

anàlisi

Aquesta casa, situada en un entorn rural de Wisconsin, s'enterra per la part nord i s'obre a un jardí enfonsat descrivint una concavitat envidriada que mira al sud. El terraplè a nord i el gruixut mur de pedra protegeixen a la casa dels vents dominants i li proporcionen calor a l'hivern i fresca a l'estiu. L'accés es realitza pel nord-est mitjançant un túnel que creua el terraplè i que, passant al costat de la paret de la cuina, ens fa arribar al jardí circular. Una vegada allà, accedim a l'interior traspassant qualsevol de les fusteries practicables de fusta, que van des del terra fins a la coberta (uns 4,65 m.) i que col·laboren en el descens de càrregues. La coberta té una forma accentuada semicircular i crea un voladís a sud que deixa entrar els raigs solars a l'hivern i proporciona ombra a l'estiu. El jardí, de 7 m. de radi i enfonsat un metre respecte de l'habitatge, actua com a receptacle de l'energia solar.

En la planta baixa trobem la sala d'estar, la sala de televisió, el menjador i la cuina, el worksplace wrightià, subtilment diferenciat de la resta per la compressió de l'espai que suposa la presència d'un cilindre de pedra, d'uns 5 m. de diàmetre, que conté els dos lavabos, un en planta baixa i l'altre a dalt, i l'escala. La planta superior, la mezzanine , està penjada mitjançant uns tirants de les bigues del sostre, i presenta les habitacions: una principal, a sobre de la cuina, i la possibilitat de crear-ne dos, tres o quatre més. La porció circular del que és l'espai interior té un ample de 5 m, i se situa a un radi de 9 metres. Wright diagrama l'espai dividint la circumferència en 60 parts, obtenint radis cada 6 graus, que ordenen la posició dels eixos de les bigues de la coberta i la mezzanine , les fusteries i la distribució dels diferents elements, xemeneia, estany, cilindre i els envans.

No és casual que aquesta casa sigui contemporània del Guggenheim, un dels majors assoliments d'aquesta casa és la continuïtat i fluïdesa de l'espai interior, qualitats que el seu exterior no reflecteix d'una manera òbvia: penjat de les bigues del sostre, la mezzanine es penja de les bigues del sostre mitjançant uns tirants metàl·lics que amaga entre els "envans-armari" que separen les habitacions. Després ja n'hi ha prou amb un simple suport al mur nord i unes bones bigues que aportin rigidesa. La galeria de la mezzanine es retira 1 metre del pla de façana, sortint en la planta baixa, i permetent que la calor pugi cap a les habitacions. La visió de les finestres ascendents i el balcó penjant lliurement ens fa percebre l'espai com un tot continu formant un conjunt unitari, total i complet amb el jardí exterior.

És molt interessant notar la subtilesa amb què Wright qualifica aquesta heideggeriana porció del món creada a partir d'un sector circular: primer, amb l'hàbil col·locació del cilindre petri crea un dinamisme i una tensió de compressió de l'espai que separa el workspace de la resta de la planta. En el costat esquerre del cilindre es situa la xemeneia, generant l'espai obert de l'estar entorn del foc. Després, amb la presència de l'estany, en la part oest, crea un espai diferenciat de a sala, una TV room o sala de jocs. Tot aquest trànsit i diferenciació s'efectua de manera suau i contínua, a partir dels elements naturals i sense revestiments de cap tipus.

(F.A.P.)

bibliografia

Redibuixat i model interpretatiu realitzat per:

2003 - Jaime Hernández

LEVINE, Neil. The Architecture of Frank Lloyd Wright. Princeton, NJ : Princeton University Presscop, 1996.

BROOKS, ALLEN-HITCHCOCK, H.R. Y OTROS. Frank Lloyd Wright. Barcelona: Ed. Stylos,1990.

TREIBER, Daniel. Frank Lloyd Wright. Traducción: Yago Barja de Quiroga. Torrejón de Ardoz : AkalDL, 1996.

HITCHCOCK, Henry Russell. Frank Lloyd Wright: obras, 1887-1941. Barcelona: Gustavo Gili, 1978.

ZEVI, Bruno. Frank LLoyd Wright. Barcelona: Gustavo Gili, 1985.

PFEIFFER, Bruce Brooks. Frank Lloyd Wright. Barcelona-México : G. Gili, 1998.

WRIGHT, Frank Lloy (ed. por Yukio Futagawa). Frank Lloyd Wright, Vol 7: Monograph 1942-1950. Tokio: A.D.A.Edita, 1990.

SERGEANT,J.. Frank Lloyd Wright?s Usonian Houses. The case of the organic architecture. Nueva York: Watson-Guptill, 1984 (1961).