|
Casa S. Friedman, plà nols |
Aquesta casa, un dels exemples tardans de casa usoniana, va ser projectada per a un solar en la urbanització promoguda a Pleasantville (Nova York) per la cooperativa Usonian Homes, un grup de seguidors de les idees de Wright per a Broadacre. L'edifici es forma a través de la intersecció de dos cercles, un destinat a l'habitatge i un altre, mes petit, dedicat exclusivament a serveis. La utilització del cercle i les seves lògiques projectuals i simbòliques derivades té un clar precedent en el projecte de la casa Jester a Califòrnia (1938), on Wright juga amb cercles de diversos dià metres, provant relacions d'adjacència, de tangència o d'intersecció. Gairebé contemporà nia de la Casa Kauffman, la Casa Jester, "enterament diferent de les altres cases del final dels anys Trenta (...) suggereix tot tipus de possibilitats per al futur" com afirma Hitchcock a In the nature of materials iniciant una llarga sèrie que es prollongarà fins a les darreres obres de Wright. En aquesta sèrie apareixen projectes realitzats de gran importà ncia com la Casa Herbert Jacobs II (1943-44) en el que Wright configura la planta a partir d'una sèrie de cercles, sectors circulars i radis o la casa David Wright (1950) en la qual s'alternen cercles concèntrics entorn del pati, cercles autònoms amb centre en aquells arcs i una rampa helicoïdal clarament emparentada amb les espirals del Guggenheim. La casa Friedman es situa a la part alta d'un terreny amb forta inclinació on es lliuren amb naturalitat els murs de pedra, de forma lleugerament tronco cònica que conforma els dos cossos principals intersectats. Les cobertes en forma de paraigua s'integren perfectament al paisatge com si fossin un arbre mes, canalitzant l'aigua en el seu interior. Un tercer cercle corresponent a l'espai semicobert del garatge es col·loca a distà ncia, enllaçant-se amb l'edifici principal a través d'un mur baix de pedra. La textura de la pedra natural es manté en l'interior de la casa sent, amb la fusta, els materials dominants. En el centre del cercle major, destinat a l'habitatge, es situa la xemeneia mentre que en el centre del volum més petit s'instal·la l'escala de cargol, per la qual s'accedeix als dormitoris de la planta alta. Els radis d'ambdós cercles ordenen la distribució, la posició dels envans divisoris i la modulació dels plecs de la fusteria. La intersecció de dos cercles proveeix possibilitats espaials diferents de les del treball amb un únic cercle; l'espai resultant es transforma en quelcom una mica més ric i complex com pot comprovar-se a la doble altura de la sala d'estar. La sèrie de dissenys de cases basats en cercles es prollongarà de manera notable en els anys posteriors a la segona guerra, com pot comprovar-se a les cases Loeb (1944-6), Haldorn (1945), Huntington Hartford (1946-8), Palmer (1947), Friedman (1948), Mc Cord (1948), Windfohr (1948), Meyer (1948), i Laurent (1949). D'aquesta llista, es pot destacar la Mc Cord, una versió prà cticament bessona de la Friedman pensada per ser construïda en New Jersey, enterament de fusta i amb la xemeneia desplaçada del centre del cercle de la sala d'estar. Al catà leg de l'exposició presentada en el MOMA Built in USA: Postwar architecture, Hitchcock selecciona cinc projectes de Wright i d'aquests, dos corresponen a aquesta sèrie de cases: la Casa Herbert Jacobs II i la Casa Friedman, fet que posa en evidència l'actualitat d'un Wright "ara en els seus vuitanta, però més actiu que mai". (F.A.P.) |
Casa Gladys & David Wright
Casa Herbert Jacobs II (Solar Hemicycle House) Casa Ralph Jester |
Redibuixat i model interpretatiu realitzat per: 2002 - Victor Camps, Elena Du Pozo 2000 - Montse Franco Serra, Oriol Malet Belliro |
LEVINE, Neil. The Architecture of Frank Lloyd Wright. Princeton, NJ : Princeton University Presscop, 1996. BROOKS, ALLEN-HITCHCOCK, H.R. Y OTROS. Frank Lloyd Wright. Barcelona: Ed. Stylos,1990. TREIBER, Daniel. Frank Lloyd Wright. Traducción: Yago Barja de Quiroga. Torrejón de Ardoz : AkalDL, 1996. HITCHCOCK, Henry Russell. Frank Lloyd Wright: obras, 1887-1941. Barcelona: Gustavo Gili, 1978. ZEVI, Bruno. Frank LLoyd Wright. Barcelona: Gustavo Gili, 1985. PFEIFFER, Bruce Brooks. Frank Lloyd Wright. Barcelona-México : G. Gili, 1998. WRIGHT, Frank Lloy (ed. por Yukio Futagawa). Frank Lloyd Wright, Vol 7: Monograph 1942-1950. Tokio: A.D.A.Edita, 1990. SACRISTE, Eduardo. Usonia, aspectos de la obra de Wright. Buenos Aires: Ed. Infinito, 1980. |
Alvarez, Fernando. "Frank Lloyd Wright. El regreso a la América de las maravillas" (Guions de classe: Història de l'art i l'arquitectura, 2009). |
Alvarez, Fernando. "Frank Lloyd Wright. El espacio único y las leyes de la Naturaleza" (Guions de classe: Història de l'art i l'arquitectura, 2009). |