Malgrat la seva actitud distant de l’avantguarda europea que el porta a ser tractat com un arquitecte passat de moda, Wright és convidat per Hitchcock i Johnson a participar de l’exposició del Museum of Modern Art de Nova York de 1932. En una sala dedicada exclusivament a la seva obra, Wright mostra una selecció de Prairie Houses, a la que agrega la seva producció de la dècada del Vint -les textile block houses- culminada a la Richard Lloyd Jones House i el projecte de House in The Mesa, la maqueta del qual es pot veure, airosa, en el centre de la sala. Wright semblava voler enfrontar els ideals dels moderns europeus amb les seves pròpies armes: sinceritat constructiva, ús de materials industrials i superfícies llises i planes.

Wright va imaginar la House in The Mesa per a "una família americana de classe mitjana de considerable cultura (parella amb quatre fills, cuiner, dues serventes, xofer i jardiner)." La casa tenia la intenció de ser una demostració de "la luxúria de l’era de la tecnologia que es podia comparar favorablement en caràcter i integritat amb la luxúria dels grecs o els déus" En la seva visió de Broadacre i l'usonian house, Wright recordaria anys mes tard aquest projecte com una casa "per cinc cotxes".

La House in The Mesa va ser pensada per a un terreny a les Muntanyes Rocoses, amb vistes panoràmiques sobre un altiplà. Wright ho va descriure com diverses hectàrees bastant planes i obertes a un petit llac, prats i boscos cap a la vall, i alineat a prop d’una carretera. És per això que Wright insistirà en la voluntat que la casa reflectís l’extensió de l’altiplà, dissenyant un edifici extraordinàriament llarg (110 m) que recorda les magnituds de la Coonley House o de la Barnsdall House.

La façana al carrer és, simplement un mur massís amb petits retranquejos, totalment diferent de la façana interior composta de diverses ales projectades cap a la vall, obertes cap a aquest. Una galeria s’estén d’un extrem a l’altre i comunica els diferents espais i grups d’habitacions.
El garatge i l’entrada es troben en l’extrem nord-est. Les dues ales del servei emmarquen el garatge, donant-li gran importància, ja que aquest simbolitzava per a Wright la nova societat democràtica. Des de la zona de servei al costat de l’accés s’accedeix a la cuina sense passar per la casa. Vinculada a la cuina hi ha una terrassa per al servei, que cobreix l’entrada de la casa i del garatge. Al costat de l’entrada es troba el menjador i en un nivell superior la sala d’esmorzar i del te, que s’obre cap a les vistes de la vall amb una vidriera que s’eixampla cap a dalt en digital steps, situant-se la cuina en un nivell intermedi entre les dues. La utilització dels digital steps caracteritza a algunes obres de l’època com els Noble Apartments, la Levin House, o la Price House.

Els dormitoris s’alineen al costat de la façana davantera, amb la paret que dóna a la vall de vidre translúcid i ventilació a través d’unes finestres a la part superior. A la façana davantera Wright idea un sistema de ventilació inferior, que crea un corrent d’aire al costat del terra ideal per a refrescar el calorós ambient de Denver. Als dormitoris s’accedeix per una petita galeria elevada connectada amb la principal i cada dormitori té el seu propi bany. Els dormitoris del matrimoni, al final de la casa, disposen d’estudi, vestidor i altres estances.

Entre els dormitoris dels convidats, al costat de l’entrada, i els dels nens hi ha una escala que puja al pis superior, on es troba el gran saló, més gran, elevat i transparent. Per sota d’aquest hi ha una sala de billar i piscina que, sent el punt de la casa més apropat al paisatge, ofereix un magnífic lloc de descans. Trobant en aquesta casa el millor antecedent conceptual per a la Casa de la Cascada, Hitchcock escriu "aquesta casa va ser dissenyada per a un altiplà de l’oest, mentre que la Kaufmann House seria elevada sobre un rierol en un bosc de l’est".

F.A.P