Kahn va participar el 1956 en un concurs per a la biblioteca de la Washington University a Sant Louis, del que foran part també equips notables com els d’Eero Saarinen, Helmuth Obata i Edward Stone. Les bases, redactades per un comitè de professors, cercaven un edifici flexible en el temps i propiciaven una relació directa entre lectors i llibres. La futura biblioteca havia d’albergar 900.000 volums i uns 1.300 usuaris simultanis atesos per 70 treballadors a jornada complerta; a banda, oficines administratives, à rees d’exposició, à rees per a llibres antics i plans i un espai per a la restauració.
Kahn va proposar una planta en forma de creu que s’anava elevant per a definir una massa piramidal esglaonada, mentre les ales de les creus s’anaven fent cada cop més curtes. Això el portava a definir un mòdul quadrat de 5,25m de costat amb el que creava un entramat tridimensional que determinava la forma de l’estructura, dels espais i dels detalls que resolien els diferents episodis de l’edifici.
El projecte tenia una superfÃcie útil de 16.500m2. La planta soterrani i la baixa es dedicaven a l’organització i administració de la biblioteca, oficines, sales de catalogació, dipòsits de llibres i zones d’atenció. L’edifici s’elevava sobre una plataforma que trencava la simetria amb l’aparició d’unes escalinates que marcaven la plaça d’accés a la biblioteca. A partir de l’eix central, la distribució s’organitzava de manera radial i simètrica, amb un primer anell de prestatgeries i zones de lectura a la perifèria, excepte a les plantes més altes on col·locava 76 estudis per a professors.
L’estructura es composava de pilars de formigó armat col·locats en una graella estructural de 5,25 x 5,25m, que sustentaven un sistema bidireccional de forjats prefabricats –que podrÃem relacionar amb els utilitzats als Laboratoris Richards (1957-64)- que conformaven un cassetonat amb forats semiesfèrics. En alçat l’estructura arquitravada, de la mateixa alçada de la planta, mostrava com cada pilar acabava en uns à bacs en forma de creu exhibint la profunda relació entre forma i esctructura, en un intent de simbolització que recorda al Panofsky d’Arquitectura gòtica i Escolà stica. Els aspectes més tècnics, els elements servidors, apareixen lleugerament insinuats però subjectes a aquesta coherència inicial com és el cas del control solar: un sistema de lames horitzontals protegia les finestres que miren a sud mentre cap a l’oest, Kahn proposava jocs de lames verticals al tresbolillo.
En una mirada rà pida, aquest exercici se situa a cavall entre dos projectes molt coneguts de Kahn: els Banys de Trenton (1955) i la Biblioteca Exeter (1966) encara que podem trobar més exemples en aquest deceni, com el Martin Research Institute (1955-7). Més enllà d’aquests vincles basats en l’ús del quadrat, la puresa de la forma i la idea de monumentalitat, en el pla funcional d’aquest projecte prefigura solucions d’organització de la planta i, en especial, de la secció, com és el cas dels dobles espais situats a la perifèria.
El projecte guanyador del concurs, de trets genèricament moderns, va anar a parar a les mans de Murphy & Mackey que la història s’ha encarregat d’oblidar.
(F.A.P.)
|