Història en Obres - portal de historia de la arquitectura moderna

model interpretatiu

redibuixat

Plànols de la casa Müller

anàlisi

La casa Müller està situada a una petita parcel·la d’una urbanització d’habitatges unifamiliars de la dècada dels vint, al districte residencial de Stresovice (Praga) situat a una muntanya, a sobre del castell de Praga. Frantisek Müller, soci d’una empresa d’enginyeria i construcció li va demanar que li construís una casa per la seva família composta per la seva dona i filla, i el Server. El primer fet sorprenent de la casa –amb un clar precedent a la Casa Moller- és la profusió d’escales i canvis de nivell en un interior laberíntic i la clara divisió entre zones diürnes i nocturnes, mecanismes del Raumplan que els materials completen minuciosament. L’accés a l’habitatge es realitza per un porxo revestit en color verd maragda, situat al carrer de cota superior. La planta baixa, dedicada a la recepció mostra un vestíbul que repeteix la estructura tripartida anticipada pel porxo. Aquí, la porta principal es presenta a l’esquerra, en tant que l’antesala, l’escala d’accés al pis superior es situa al lateral dret.

La planta superior queda seccionada per les escales en dues franjes: La zona menjador-cuina, i la sala lectura-biblioteca. La sortida de l’escala ens porta directament al saló –enfrontant la vista directa al jardí de la casa. Entorn a la peça dominant del saló -de doble alçada- es desenvolupen la resta d’estances, connectades mitjançant visuals diagonals. El gruixut mur cobert amb un revestiment de marbre verd Cipollino, gran tancament tripartit, contrasta amb les superfícies enguixades de parets i sostre i la xemeneia d’obra vista. Darrera dels nets talls dels ampits i pilastres del mur de marbre, que tensen les simetries suggerides per la tripartició, s’articulen els breus trams d’escala que porten a les estances superiors. El menjador i l’estudi mostren paraments verticals recoberts amb panells de caoba, mentre que a l’estudi de la senyora, el revestiment i les prestatgeries encastades son de llimoner. A les cortines grogues i la xemeneia de totxana vermella de la sala es contraposen les cortines verdes i la superfície de sienita de la taula del menjador. Les estances de nit, d’animats colors sobre el paper pintat, es situen al pis superior, on les escales són un centre distribuïdor, ampli e il·luminat zenitalment.

Des de l’exterior, la casa es composa a partir d’un volum principal d’estuc blanc de dues plantes d’alçada, una planta superior retranquejada amb terrassa i dos volums sortints en forma de cubs-terrassa sortint al jardí interior. La façana interior tensa la calma de la simetria del seu pla principal mitjançant la col·locació de la terrassa cap a l’esquerra, asumint dos de les tres finestres del saló. La façana del carrer, gairebé cega, es retranqueja cap a la cantonada esquerra per centrar la porta i marquesina d’accés. Aquesta densitat d’espais, material i colors, clara reivindicació de la privacitat pròpia de l’habitar, contrasten amb l’atemporalitat del compacte exterior blanc, on es renuncia a tota ornamentació.
(FA)

bibliografia

Redibuixat i model interpretatiu realitzat per:

2003 - Caterina Allés, Maria Ribes,Irene Subils
2003 - Sonia Palmi Aznar, Ana Quintanilla Polo

TOURNIKJOTIS, Panayotis. Adolf Loos. París: Ed. Macula, 1991.

LOOS, Adolf. Escritos I y II (al cuidado de Adolf Opel y Josep Quetglas). Madrid: El Croquis Editorial, 1993.

TREVISOL, Robert. Adolf Loos. Roma: Ed. Laterza, 1995.

O DANTI, Giovanni y PERIONE, Silvia. Adolf Loos: la cultura del progetto. Roma: Officina Edizione, 1995.

GRAVAGNUOLO, Benedetto. Adolf Loos: Teoria y obras. Madrid: Editorial Nerea, 1998.

SCHEZEN, Roberto. Adolf Loos: Architecture 1903-1932. Nueva York: The Monacelli Press, 1996.

AA.VV. Villa Müller: A work of Adolf Loos. Nueva York: Princeton Architectural Press, 1994.